Colla Giola
Les gitanes de Llinars del Vallès, recuperades el 1991
La tradició del ball de gitanes es troba a Llinars des del 1818. Viu els més de 200 anys de Gitanes a Llinars, viu el Carnestoltes!
La Colla Giola va nèixer el 1991 per recuperar la tradició del ball de gitanes de Llinars del Vallès. Any rere any es manté aquesta tradició amb la ballada de Carnestoltes omplint les places i carrers de la vila.
D A N S E S I M Ú S I C A
ENTRADA A LA FESTA. Al ritme de "A la festa" el capità de cavall entra a plaça a demanar permís per a ballar. Amb la mateixa peça fan l'entrada a plaça i la sortida els balladors i balladores.
LES CONTRADANSES. Un cop els balladors han saludat, toca treure americanes i mantons per iniciar la ballada. Tot això a ritme de contradanses. També serviran per enllaçar i col·locar-se per a altres danses.
LES PARTS DE TRS. El primer ball composat per tres parts amb tres passos diferents i enllaçats per contradanses.
EL XOTIS. La col·locació en rotllana que venia de la contradansa es manté amb les parelles encarades i durant tot el ball els balladors van canviant de parelles. El ball acaba de lluir quan els balladors han superat la part muda.
LA CATXUXA. Toca seguir en rotllana i anar a buscar la parella per ballar un bals agafats.
LA JOTA. Després d'haver agafat forces amb la ratafia a la pausa, engeguem la segona part saltant bé i genolls amunt amb la Jota.
LA POLCA. Llinars va tenir la seva pròpia polca al 5è aniversari en que va adaptar els passos mantenint la mateixa música.
LES CORRANDES.
Des de fa uns quants anys Llinars té les seves pròpies Corrandes, ara ja, ballades també amb la colla de nens.
LA POLCA DE SANT CELONI. Des de fa uns anys ballem la polca en honor als companys de les gitanes de Sant Celoni. A quadrilles i amb grans canvis de parella.
LA JOTA DE LA TERRA ALTA. Amb diferents adaptacions de passos però sempre amb la mateixa música proposada per Joan Serra els nens també ballen la jota.
EL NYITUS. A ritme de Nyitus fem passar el vell i la vella per gaudir de La Parida.
TOCATA DE VILLAGORDO. I abans de començar toca treure els mals esperits de la plaça amb els diablots.
L A F E S T A
HISTÒRIA
Les primeres notícies que tenim del ball de Gitanes a Llinars daten del 1818.
Des d'aleshores fins el 1957, aquesta tradició va ser present al nostre poble, i es va anar celebrant any rere any amb una certa regularitat.
Entre l'any 1958 i el 1991, el ball de gitanes va deixar de celebrar-se al nostre poble.
No va ser fins el 1992 que va tornar a aparèixer aquesta tradició, a mans de la Colla Giola. La Colla Giola va ser fundada el 1991 amb l'objectiu de recuperar el ball de gitanes a Llinars. Per fer això, es va haver de parlar amb les persones del poble, que de joves, havien vist i participat de la festa.
Actualment la
Colla Giola fa més de trenta anys que funciona. Durant aquest temps, aquesta colla ha anat creixent i ha passat d'estar formada per 12 parelles de balladors a unes 54 parelles, sense comptar el grup de cambreres, els diablots i el vell i la vella. Des de fa uns anys s'hi sumen 25 parelles de la colla de nens.
LA FESTA
És el moment més emotiu, en veure carrers i places engalanades per celebrar el Carnestoltes.
Tot comença un cop
vestits i vestides. Ja estem a punt de sortir al carrer i començar amb la
cercavila
per les places i carrers.
Ens acompanya la
xaranga
de l'Os Pedrer amb les gralles i els timbals, i a cada
plaça
fem un ball i alguns establiments ens ofereixen alguna cosa per beure i menjar.
Un cop la comparsa ha arribat a la plaça, el capità de cavall és l'encarregat de llegir el parlament davant l'alcalde.
Després els diablots de la Piula surten a la plaça i, seguidament, el vell i la vella faran riure el públic amb la parida. Llavors, els balladors més petits entren a plaça i fan la seva ballada. En finalitzar donen pas a la colla de grans.
La
Colla Giola entra a la plaça amb el galop d'entrada, i seguidament ballaran la part de tres, el xotis, la catxutxa, la jota, la polca de Llinars, les corrandes i la polca de Sant Celoni. Des de la 30a ballada es suma al seguit de balls, el Ball 30, per commemorar l'efemèride.
Però abans de la jota, les
cambreres, oferiran un refrigeri als balladors perquè puguin agafar energies.
VESTUARI
Les millors gales per un casament de poble.
La colla de cada poble al Baix Monseny (Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera i Llinars) es vestia de manera diferent. A partir de l’any 1913, a Llinars, les noies duien un vestit blanc de màniga curta i força curt per a l’època. Els nois portaven una camisa blanca, una armilla, una jaqueta blava, uns pantalons blancs, camals vermells amb picarols i un barret amb una ploma.
ELEMENTS
Els elements constituents són els balladors i l’anomenada comparsa.
En aquest ball, hi queden reflectides la major part de les constants del Carnestoltes com la lluita del bé i del mal, els guardians del cercle màgic, el naixement, l’àpat, la disbauxa, el robatori, la mort...
Aquestes constants estan representades pels diferents personatges que componen la comparsa i cada poble organitza la seva amb característiques pròpies, la qual cosa també succeeix amb la música, el vestuari i els passos de les diferents danses.
Els diablots simbolitzen els guardians del cercle màgic que, amb els seus fuets, han de defensar i guardar l’espai on s’executa el ball: la seva màgia no es pot trencar; els esquellots que porten penjats tenen un sentit maligne.
Antigament les festes de Carnestoltes s’acabaven amb un àpat comunitari; les colles de gitanes també en feien un després de cada ballada. Aquesta constant s’ha transformat en el refrigeri que el grup de dansaires pren durant l’actuació.
Les cambreres serveixen els balladors i també diverteixen el públic. Els personatges del vell i la vella representen l’ordre i la jerarquia de la colla però, en algunes, prenen un aire còmic i de disbauxa i aquesta és la funció que continuen fent en el nostre poble.
La parella de nuvis simbolitza esperits benèfi cs i per això encapçala la colla de dansaires.
B A L L A D E S
